Història

Fets històrics rellevants

s:3372:"

El 19 d’agost de l’any 862 el rei franc Carles el Calb, va fer donació al comte Sunyer, d’un gran alou entre el qual hi figurava la parròquia de st. Esteve de la Costa de Montseny. A l’any 1100, Arnau prior de st. Marçal de Montseny, va iniciar la construcció d’una nova església dita de sta. Magdalena de Mosqueroles, coneguda també per st. Marçal de Baix, amb l’ intenció de traslladar-hi tota la comunitat; assabentat el bisbe de Vic els obligà a retornar a st. Marçal, quedant l’obra a mig fer.

El 19 de febrer de 1714, amb la Guerra de Successió, hi hagué un enfrontament amb les tropes castellanes prop de sta. Magdalena de Mosqueroles, on varen morir Pere Tayeda, Joan Planas, Julià Vilardell i Miquel Riera de Ciuret, veïns de La Costa, junt amb altres de Mosqueroles i de st. Esteve de Palautordera.

El 17 de març de 1714 sota les ordres de Don Diego González, cap del destacament de Granollers, pujaren les tropes castellanes a La Costa i varen cremar, robar i saquejar vàries cases i destruïren l’arxiu parroquial, tal vegada com a represàlia del fets del 19 de febrer.

El 7 d’octubre de l’any 1810, amb la Guerra del Francès, el corregiment de Mataró va promoure un allistament general. L’ajuntament de Fogars i parròquies en va publicar un, donant relació del homes del terme d’ edat compresa entre els 18 i els 40 anys, fent distinció entre fadrins, casats, vidus sense fills i vidus amb fills, aquesta publicació anava signada per Vatllerià Ridaura, regidor.

Durant la Guerra del Francès, Fogars va ser lloc de refugiats procedents d’ Arbúcies, st. Celoni i alguns de Barcelona, alguns dels quals, tement per la seva vida, feren testament dins el mateix terme.

El municipi de Fogars de Montclús, durant el segle XIX, va tenir un procés de màxima expansió demogràfica, passant de menys de 500 habitants a l’any 1787, al miler enregistrats en els censos de 1857 i 1860. A partir d’aquí va anar minvant el poblament, essent la pròpia parròquia de st. Cristòfol de Fogars la més despoblada.

L’any 1854, igual que tota la comarca, Fogars de Montclús va patir una terrible epidèmia de còlera, i a l’any 1865, després d’un altre rebrot, l’ajuntament va publicar un edicte ordenant a tots el veïns no embrutar les aigües per ús domèstic, no mantenir aigües estancades i no enterrar animals morts prop de les fonts d’aigua, tot sota una multa inicial de 40 rals.

Durant la Guerra Civil (1936-1938) en algunes cases del terme, principalment les situades a més altitud, si refugiaren vàries persones per por de ser executats o senzillament per lliurar-se d’anar al front; aquestes cases n’eren anomenades “lloques”. Durant aquesta època pel damunt de can Planas de Fontmartina hi hagué un combat aeri, essent abatut un avió republicà que caigué prop de can Patolla de La Costa.

";

Trets històrics generals

s:2688:"

Per parlar de la història de Fogars de Montclús cal remetre’ns a la història de les seves tres parròquies.

El lloc de Fogars es troba documentat a l’any 1066 i 1082 i va ser al 1144 en que es va consagrar una nova església dedicada a st. Cristòfol. Dins aquesta parròquia hi ha la capella de sta. Fe que consta que ja existia a l’any 1231, si bé actualment està del tot modificada, no quedant res de l’antic romànic. Entre el 1452 i el 1867 la parròquia de Fogars va ser sufragània de l’església de St. Martí de Mosqueroles.

El lloc de Mosqueroles és documentat a l’any 978 i la seva església de st. Martí al 1104. Dins aquesta parròquia és on es va construir l’església de Sta. Magdalena o st. Marçal de Baix.

La tercera parròquia és la de st. Esteve de la Costa de Montseny, consta com la més antiga del terme, i és documentada com hem dit al 19 d’agost de 862, si bé l’església actual fou construïda al segle XII. Aquesta parròquia a l’any 1219, va passar al domini de st. Quirc de Colera de l’ Empordà. Al 1392 es va fundar un benefici sota l’advocació de sta. Magdalena de l’església d’ Hortsavinyà, a la qual la parròquia de La Costa havia de pagar el delme. Atès que ni els propietaris ni el rector de La Costa no volien pagar l’ esmentat delme, al 1635 es varen iniciar una sèrie de processos que duraren varis anys, arribant el plet al tribunal de Rota a Roma, el qual va sentencià el 9 d’abril de 1642 l’excomunió dels propietaris i del rector en el cas de no pagar el delme.

Lligada a la parròquia de st. Esteve de la Costa de Montseny, hi ha la capella de sta. Mª de l’ Illa, que depenia també del monestir de st. Quirc de Colera, documentada al segle XII, va ser coneguda a partir del segle XVI amb el nom de la Mare de Déu de la Misericòrdia o de St. Roc.

Durant tots aquestes segles la gent de Fogars de Montclús, dins les tres parròquies i sota el domini senyorial dels Agudes, els Montclús i els Cabrera, anaren construint diferents masos, uns força importants i altres de més rònecs, tot poblant el terme, patint guerres, pestes i dificultats, però malgrat tot amb el seu treball i el seu esforç configuraren el que és l’actual municipi.

";
Darrera actualització: 30.03.2016 | 13:58
Darrera actualització: 30.03.2016 | 13:58