Històries, contes i llegendes
Entre altres històries i anècdotes són prou conegudes la història de “La cova de la penitenta ”, la llegenda d’ “El gorg Negre i l’ Argemir de Penyacans” i la llegenda d’ “El mal Caçador”.
Danses populars, música tradicional i moderna
En el volum cinquè d’ “El costumari català” d’ en Joan Amades hi ha la transcripció musical del mestre Joan Tomàs i Parés del Ball dels collidors de castanyes de la Costa de Montseny recollida per Mn. Frederic Martí i Albanell, rector de dita parròquia. A l’ any 2007 el mestre de dansa catalana i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana, recuperà dit ball essent ballat en la Festa de la Costanyada.
Artistes i centres d’ art
Josep Clopés i Serrat, dedica part del seu temps a la pintura, en especial a la paisatgista. Ha fet diverses exposicions.
Marta Gómez, ceramista.
Joan Anton Medalla, ceramista, compte amb una sala d’exposició.
Mn. Francesc Malgosa i Riera, ha escrit sota el pseudònim de Xesc Soliu, cofundador del setmanari Catalunya Cristiana, són d’ ell El seny d’ un poble - Quan les coses parlen - El misteri de la vida, passió i mort de l’ home - L’ home, glòria de Déu, Déu glòria de l’ home – Confidències - De mà en mà, i varis articles editats en diferents llocs.
Salvador Vilà i Viñas, comparteix el seu treball amb l’escriptura, ha col·laborat amb varis articles en diferents mitjans, ha escrit El Montseny, recorregut històric pel massís i El Pastorets de La Costa de Montseny. Actualment està treballant en la recuperació i catalogació de l’ Arxiu Vilar.
Jordi Borrell i Adelaida Frias, fundadors del Circ Perillós actualment treballen en el món de la música i de l’ expressió artística.
Particularitats dialectals del català i grau de salut de la llengua catalana
Dins el municipi degut al gran nombre d’ habitants originaris del terme, en general, la parla és la catalana i típica de la zona. Es de destacar la pronunciació típica del Vallès de pronunciar la doble L per una I ( gaina, coní ), a més a més si bé no si parla, existeixen en el terme molts mots salats (Coll ses basses, Turó de ses Agudes, Puig sa carabassa, Puig ses olles, Camp sa costa, Puig sa goita...)
Personatges públics rellevants del lloc
Sens dubte el personatge més insigne, relacionat concretament amb Mosqueroles, ha estat Rafael Patxot i Jubert (1872-1964). Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor, gran defensor de la cultura catalana. Fundà la Institució Patxot (1926) i a través d’ ella englobà diferents fundacions, concursos, beques, publicacions, etc. Publicà diversos llibres principalment de meteorologia. El 1936 perseguit s’ exilià a Suïssa des d’ on continuà treballant per Catalunya fent el seu mecenatge, en especial per l’ obra de Joan Coromines l’ Onomàsticon Cataloniae. Oposat fins l’ ànima al règim franquista, a l’any 1939 li fou destruït el seu arxiu meteorològic. MASIA MARIONA << UNIVERS PATXOT >>
http://www.diba.cat/parcsn/parcs/equipaments.asp?parc=3&tipus=24&m=29&s=1114#equ857
Plats típics
Si bé no existeix un plat típic concret de Fogars de Montclús, la cuina que s’ofereix dins el municipi és en general la típica catalana, pricipalment de muntanya (carns a la brasa, escudella, rostits, amanits...). Tanmateix però cada establiment sol tenir el seu plat característic.
© Ajuntament de Fogars de Montclús
